EL JUGADOR

En un present addicte als impulsos instantanis, l’obsessió pel joc i la urgència econòmica que van fer dictar al geni rus aquesta història trepidant en menys d'un mes continuen més vigents que mai.

El narrador d’aquesta història és el jove tutor d’una família russa que viatja per l’estranger. L’acció passa en una ciutat imaginària, famosa pels seus balnearis i pels seus casinos. Per a bé o per a mal, els seus personatges ens sedueixen de seguida. Com l’àvia, majestuosa i terrible, que tot es precipiti a la velocitat de la bola que gira a la ruleta per repartir la desgràcia i la sort.

Dostoievski sap explicar com ningú les contradiccions i les misèries de l’ànima humana. Inclosa la seva, que ens interessa perquè també és la nostra, és clar. Gràcies a la traducció de Miquel Cabal Guarro, podem llegir avui la novel·la amb el mateix frenesí que el seu autor la va viure i la va llegar a la posteritat.

«Potser de travessar tantes sensacions l’ànima no se’n sadolla, sinó que només en surt irritada, i demana encara més sensacions i encara més fortes i més fortes, fins a quedar definitivament extenuada.»