TOT EL QUE NO SIGUI MORIR-SE

Marc Sarrats, un dels humoristes catalans més irreverents, presenta els seus respectes davant la Mort i riu de la incomprensió, els ritus, les barreres emocionals, el dol i la seva mercantilització, i, en general, del sofriment davant l'últim misteri de l'existència. La separació entre vius i morts, sobretot a les ciutats, es fa en contextos on imperen un protocol i una pompa continguda que no fan altra cosa que seguir camuflant, fins l'últim moment, el fet més real pel que tots passarem. D'això se'n riu aquest llibre, no de la mort sinó dels vius, dels que l'assimilen, dels que pateixen agulletes a un múscul que no els havien dit que tenien. Deu relats entorn de la mort i d'un mateix tanatori. El comiat al primer punki del Poblenou; les tàctiques d'un comercial funerari sense escrúpols; la mort d'una jove influencer o la recerca d'un anell que ha anat a parar al difunt equivocat.