Reseñas

Vinculada al feminisme des dels primers encàrrecs del Village Voice, Vivian Gornick continua avui dia associada a la lluita de gènere. Memòries, autoficció, literatura del jo, digueu-li com vulgueu, però Vincles ferotges és el relat de la sevapròpia experiència vital. Explica com és créixer entre models femenins oposats i als que Gornick s'ha d'enfrontar fins a l'edat adulta per trobar-se a ella mateixa. Cada record que hi aboca està travessat per un dol i una bona dosi de compassió cap a ella mateixa i cap a les dones que van revestir el seu passat. Les històries que hi detalla són al final la prova de què, si ens mirem la nostra pròpia vida amb la distància suficient, som capaços d'aprendre'n, perdonar i perdonar-nos.

El segon llibre d'aquest volum, La dona singular i la ciutat, està escrit vint-i-cinc anys després peraquella mateixa dona. L'únic que canvia és que té la ciutat que la reconforta. Al segle XIX una llarga llista homes i escriptors com Baudelaire, Benjamin, Dickens, han homenatjat a la figura del flâneur, aquell que passeja per la gran ciutat. Ara és Gornick qui passeja. Una narradora en primera persona, una dona divorciada, feminista i madura que camina per la ciutat seguint els passos de tots aquests grans escriptors. I és ara, des de la maduresa que li atorga l'experiència i dos matrimonis a les espatlles, quan Gornick es pot permetre determinades llicències com la d'advertir-nos a tots: Eps, l'amor és un element important i ajuda a tenir una vida completa, però l'amor no ets tu. Per mi aquest volum és un pilar estructural en la meva biblioteca personal. Sense ell, segurament avui no seria on soc com a lectora i fins i tot com a persona. Així que no puc fer res més que recomanar-lo sempre, més enllà de la voràgine de novetats.